Las gòrjas de l’Ardècha (Réserve naturelle des gorges de l’Ardèche) son un airal protejut estendut sus 1575 ectars de forèsta, ente al centre escor lo flum que serpeja embe d’estrech meandres al metz d’espectaculars bauç de calcari. L’origina geològica dal territòri es un’antica mar tropicala estendua sus tot lo metzjorn de França fai a pauc près 125 milions d’ans. L’orogènesi alpina de l’Era Terciària (fai 60 milions d’ans) solevet lhi depaus calcàris e lhi fracturet profondament. Pròpi en aquestas fracturas l’erosion des aigas meteoríticas a chavat las gòrjas. Son nombrós e espectaculars lhi fenomens dal carsisme, coma de gròtas, de meandres fòxils e d’arcs naturals. Lo mai conoissut e visitat es lo pont d’Arc, pas rejonhible da la rota D 290, al sud de Vallon-Pont-d’Arc.