Lo Mont Ventor (1912 m) es un massís calcari isolat que s’estend per una longessa d’a pauc près 25 km: pr’aquò es conoissut tanben coma lo “gigant de Provença”. Son nom occitan deriva da una raïtz prelatina – vin (autura), difondua ental sud de la França, en Piemont e en Còrsica, unia al sufix – tur (dinstança). Índica una montanha que se ve de luenh. Lo significat d’aqueste ancian topònim es estat malentendut e já ental sècle X la montanha era conoissua coma Mons Ventosus (mont ventós), bèla perqué lo mistral de bòts que lhi a sofla a una velocitat entre lhi 100 e lhi 200 km l’ora. Embe aqueste darrier nom lo sonava Petrarca, premier a montar sus la cima e precursor, embe aquesta ascension, de la pràctica de l’alpinisme. L’àrea es resèrva naturala de la biosfèra de l’UNESCO e site d’importança comunitària (SIC).