Vaison-la-Romaine (Vaison en occitan) a d’anticas originas, coma revèla son nom. En realitat, fins al sècle XIX se sabia pas gaire de la vila gallo-roman, que s’espand dessot l’insediament modèrn e sus lhi precedents insedaments celto-ligurs. Dal començament dal sècle XX son estats portats a la lutz 15 ectars de la vila de Vasio Vocontiorum en dui difrents sites arqueològics, La Vilasse e Puymin. Lhi repèrts son reculhit dins lo musèu arqueològic Théo Desplans. La vila gallo-romana era mai estendua e populosa d’aquela actuala, embe a pauc près 10.000 abitans còntra lhi actuals 6.500, e era richa de monumentals edificis públic coma lo teatre, las tèrmas, de pònts e d’aqüedòcts. Sus la riba drecha de l’Ouvèze se tròba la catedrala romànica de Motre-Dame de Nazareth (sècle XI-XII), bastia sus de preexistenças paleocristianas. A planta basilicala, foguet bastia en adobrant un baron de material de remplec de la vila gallo-romana. Annèxa a la gleisa lhi a lo belíssim clòstre di canònics de la catedrala. A l’època medievala (sècle XIII) lhi abitants s’amasseron ai pè dal chastèl di conts de Tolosa, dins la vila auta, puei devengua possession papala. Masque ental sècle XVI l’insediament seria tornat a s’espànder vèrs la plana.