Lo centre istòric de Sisteron mérita una vísita aprofondia. La catedrala de Notre-Dame e St-Thyrse foguet bastia a partir dal sècle XI e es consideraa un di màxims exèmples de romànic provençal, embe d’influenças lombardas. L’exterior es sòbri, en blòcs de calcari gris, embe un portal a arc-vòut e un grand roson central sus la façada a salhents. L’interior es a tres navadas, embe una lantèrna octagonala e de pilastres poderós embe un coronament de capitèls a motius zoomòrfs. De preciósas òbras pictòricas daton dal XI al XIX sècle. Amont, la vila es dominaa dal vast complèx de sas fortificacions: la citadèla es compausaa da d’edificis d’èpocas diferentas, bastits sus d’estructuras mai ancianas d’època romana e autamedievala, encuei despreissuas. Lo chastèl que se vísita encuei data dal XII al XIX sècle. Lhi butet man decò Vauban, après l’invasion de la valada de la Durança da part dal duca de Savòia Victòri Amedèu II. Son projèct ambiciós foguet realizat ren qu’en part, dins la polveriera e sal front septentrional.