Lòng a pauc près un quilomètre e pausat sus 25 arc rebaissats, lo pònt medieval dal 1309 es, second Frederic Mistral, la “pòrta d’aur de la Provença”. La vila foguet fondaa ental V sècle, mas aquistet d’importança embe la contruccion dal pònt. Lo centre istòric garda d’importants monuments. Dona sal flum la gleisa de St-Saturnin, evangelizator de la Lengadòc e dal III sècle. La gleisa exist dal sècle X, bèla se rèsta pas ren de l’edifici originari e dal successiu dal sècle XII. L’edifici actual es en estil gòtic, fruch de tanti remanejaments, modíficas e restaures ental cors di sècles. Sus la mesma plaça St-Pierre se tròba la chapèla dal Prieuré St-Pierre, fondat dai benedectins de Cluny ental sècle X. L’edifici medieval, já degradat, subiet de dans durant las guèrras de religion ental sècle XVI e já mai durant la Revolucion. Dal sècle XIX foguet destinaa a d’usatges diferents (escòla, remesa di pompiers etc.) La posicion estratègica de la vila a rendut necessària la presença de garnisons, da l’època medievala alotjaas a la Citadelle a l’intrada dal pònt, que comprenia decò un ospital per de pelegrins e la Collejada gòtica. Lo complèx foguet ampliat enti sècles XVII e XVIII. Remonta al començament dal sècle XVIII decò la casèrna Pépin, bastia al defòra di murs e ampliaa en època napoleònica e ental sècle d’après. Foguet adobraa coma casèrna fins al 1978; encuei es un espaci multifoncional (sala des fèsta, cínema).