Da Lo Vigan a Carcassona un chamin dins las garrigas dal lengadòc
272 Km 11 jorns de chamin
Lhi a de luecs, en Lengadòc, ente l’aiga es un ben perciós perqué raire, ente la garriga, resultat dal pasturatge di tropèls per de miliers d’ans, cuèrb lhi planòls calcaris embe son mant raire e spinós, desn de profums mediterranencs e ente lo bufar de l’aura es lo solet bruch. Lhi marges meridionals dal Massís central degradon en de montanhas dal profil dòuç e de vasts planòls càrsics, interromputs masque da la gòrjas profondas que lhi flums lhi an chavat. Aqueste territòri s atraversat da percors de transumança, de pelegrinatge e da un malhum de clausuras per lo bestiam, que pastura ren gardat sus una tèrra avara, difícila. Tan vastas e despoplaas, aquestas montanhas son estaas lo scenari ente, a la fin dal sècle XVIII, foguet avistat un filhet d’a pauc près 10 ans completament nu. Lo fach, istoricament documentat, es estat mirablament racontat da François Truffaut dins Lo filhet salvatge (1969). Lo “salvatge de l’Avairon” sobreviurè sus lhi monts de Lacauna, incapable de parlar, en se norrissent de granas e en chaminant a quatre piòtas. Capturat ental 1797, escapet après una setmana e foguet repilhat masque ental 1800. Foguet expausat coma curiositat da musèu e considerat un idiòta irrecuperable. Foguet lo docto Jean Itard, de l’Intstitut des sourds-mouet de París, a creire dins las possibilitats de recuperament dal filh, sonat Victor, a travèrs la socializacion. Encara encuei lhi monts de Lacauna gardon d’espacis de natura pas jamai contaminats da l’òme.
Dins un contèxt natural de granda belessa, escandisson lo chamin sus las dralhas e las pistas forestalas d’aqueste tòc de chamin d’uns joièls de l’istòria e de l’art: la fortessa templara de La Cobertoirada e l’abaïa de Silvanès, lo borg fortificat de Menèrba e a Ciutat de Carcassona. Tuchi de luecs que repòrton a l’Atge Mesan, un temp de major ferment e vitalitat per aquesta region. Ental menerbés e a Carcassona emèrjon las memòrias de la crosada còntra lhi erétics catars, que troberon dins las corts contalas dal lengadòc d’ambients cultivats, liberals e tolerants. La colomba escolpia dins la ròcha a Menèrba es un luec tòpic, ente recordar aquela època de civiltat.
Las tapas:
33 – Da Vissec a La Cobertoirada
34 – Da La Cobertoirada a Montagnhòl
37 – Da Murat a Fraisse d’Agot
