Da Viani a Sisteron, dins lo còr salvatge d’Occitània
206 km 11 jorns de chamin
Chal 11 jorns per Atraversar las Alps e per se rènder cómpte de quanti espacis de natura s’entrepauson entre lhi nòstre fons de valada congestionats, entre vila e vila, entre las planas. Lo percors alpin propausat aicí atravèrsa pas mal de valadas. Dins l’òrdre la Val d’Estura, important chamin de passatge entre la França e l’Itàlia da temp immemorable a travèrs lo còl de la Madalèna o còl de Larche, que davala dins la Valada de l’Ubàia; puei las valadas de la Tinée e dal Verdon. S’esflora a pena – la se vei da l’aut di crèsts – la Valada de l’Ubàia. Se percorron de relèus sempre menc elevats, dins un ambient que passa, jorn après jorn, da las forèstas alpinas a las garrigas mediterranas, fins a l’ampla rea de la Valada de la Durança. Al defòra de qualque vilatge e di centres abitats de Vinai, Peirapuèrc, Sant Dalmàç lo Salvatge, Alòs, Sèina e Sisteron, lo chamin seguís un percors de solituda, dins d’ambients pastorals de granda suggestion. Se es raire encontrar de pastres, lhi tropèls mancon pas, gardats da de chans pastors di Pirenèus e da d’interminables parcs electrificats. Lhi passatges mai aut, etre lo còl dal Fèrre e lo còl d’Alòs, desvelon d’ambients alpin d’auta montanha: pradals, clapiers, torbieras e de bèlas forèstas de mèuses e de pins oncinats qu’emmantèlon las valadas dedins lo parc nacional dal Mercantor. Aquesta àrea protejua, que s’atravèrsa da la seconda a la setena tapa, s’estend sus 68.500 ectars (sus 146.300, se én consídera la pàrt perifèrica), sies valadas e 28 comunas. Presenta una granda varietat d’ambients e una richessa de biodiversitat, per èsser la darriera elevacion alpina importanta al marge meridional de la chaena, esguinchat sus la Mar Mediterrana. Lo parc es ric de fauna salvatja: es fàcil avistar de murets, de chamós e de boquestans. Es present decò lo gipet barbut, lo pus gròs voltor europèu, reintroduch dins lo parc en collaboracion embe d’autri país europèus. Pas menc interessants son lhi relèus pus modèsts dal Massif des Monges, sus las Prealpas de Dinha, entre Barles e Auton, de montanhas pelaas, ramassas da l’aura, interessantas per la richessa geològica, per lhi espectaculars calancs dins las marnas grisas e nieras e lhi pasquiers frequentats da tropèls que rejónhon un milier de bèstias. Qui manca en aqueste paradís de natura es pròpi l’òme. Se lhi país de la Val d’Estura, en territòri italian, vanton una cèrta consistença en tèrmes d’abitants, lo versant francés pareis gaireben desabitat. Chal confrontar la densitat de populacion di dui país – 198 abitants per quilomètre cairat en Itàlia còntra lhi 113 de la França – per comprene cèrtas diferenças fondamentalas dins lo païsatge al deçai e al delai de la frontiera. Un autra causa que se nòta es la majora consciença en territòri italian dal retatge e de la lenga occitana: bandieras embe la crotz de Tolosa, locandas occitanas e lo marcatge en lenga per las vias e lhi viòls se veon masque en Val d’Estura. La lenga, totun, es compresa e parlaa, embe gairas diferenças de léxic e de pronóncia, sus lhi dui versants de las Alps.
Las tapas:
02 – Da Peirapuèrc al Refugi de Vens
03 – Dal Refugi de Vens a Sant Dalmaç lo Salvatge
04 – Da Sant Dalmaç lo Salvatge al Refugi de la Caiòla
05 – Dal Refugi de la Caiòla a Alòs
06 – Da Alòs al Refugi Còl d’Alòs
07 – Dal refugi Còl d’Alòs a l’Abaïa de Lavèrc
